EL DRET MORAL EN L’ART

En aquest cas val més que t’amaguis perquè mig planeta et voldria penjar. Però legalment podria?

Doncs no.

Són obres d’un marcat valor històric, artístic i cultural i com a tal la seva destrucció o qualsevol dany que se li produeixi està penat pel Codi Penal amb penes de presó i multes. Concretament, ho trobem en l’article 323 que ens indica:

Artículo 323

1. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años o multa de doce a veinticuatro meses el que cause daños en bienes de valor histórico, artístico, científico, cultural o monumental, o en yacimientos arqueológicos, terrestres o subacuáticos. Con la misma pena se castigarán los actos de expolio en estos últimos.

Però i si per exemple jo compro un diorama del Sr. Josep Maria Ramon, o una làmina d’en Llukuter, o un quadre del Perico Pastor i realitzo algun dels actes citats abans?. Són artistes locals, i espero no s’ofenguin, de menys prestigi que Leonardo Da Vinci, Frida Khalo o Picasso. Aleshores hi ha alguna llei que empari les seves obres? Estan protegides per alguna eina legal? O bé la propietat de la peça em dóna llibertat absoluta per utilitzar-la com i quan em plagui?

Que els i les artistes es quedin tranquil·les perquè sí que tenen protecció. I no es tracta d’algun tipus de copropietat com pugui passar amb els NFTS. La llei de propietat intel·lectual en el seu article 14.4 ja preveu aquesta protecció per els i les artistes i la seva obra, independentment del seu prestigi i de qui en sigui el propietari.

Articulo 14. Contenido y características del derecho moral.

Corresponden al autor los siguientes derechos irrenunciables e inalienables:

[…

4.º Exigir el respeto a la integridad de la obra e impedir cualquier deformación, modificación, alteración o atentado contra ella que suponga perjuicio a sus legítimos intereses o menoscabo a su reputación.

… ]

Sobre aquesta matèria es manifesta el Conveni de Berna 9-9-1886 art. 6 que assenyala que independentment dels drets patrimonials de l’autor o autora i inclús després de la cessió d’aquests drets, l’autor/a conservarà el dret de reivindicar l’autoria de l’obra i d’oposar-se a qualsevol deformació, mutilació o alguna altra modificació o atemptat contra la mateixa que causi perjudici al seu honor o la seva reputació. Es tracta d’una de les facultats principals que conforma el dret moral de l’autor/a. La base del reconeixement d’aquesta facultat es troba, de nou, en la consideració que l’autor/a és el o la creadora de l’obra i, per tant, a ell o ella correspon en exclusiva la decisió de modificar l’obra tal com la va crear.

La jurisprudència assenyala que “aquest dret a la integritat de l’obra es manifesta en la prohibició d’efectuar sense autorització modificacions més o menys radicals del contingut ideal de la mateixa, sempre que afectin la seva essència, havent-se de considerar vetades aquelles alteracions o deformacions substancials, susceptibles de transmetre un sentit o una idea diferent a la perseguida per l’autor.” En aquest sentit, és molt important tenir clar el que comentarem a continuació. Aquest atac al contingut de l’obra no ha de limitar-se exclusivament a una alteració material d’aquest contingut, ja que pot respectar-se la seva integritat material (reproduint l’obra intacta”, però presentar-la en un context que determini o comporti una alteració de la seva essència o significat (el caràcter substancial de l’alteració haurà de determinar-se per l’autoritat judicial, en el seu cas, basat en informes pericials).

Es tracta d’un dret personalíssim i, a raó de dita naturalesa, podem afirmar que el dret moral és un dret irrenunciable i inalienable (TS 29-11-06). En tractar-se d’un dret personalíssim el o la titular no pot ser obligada a transmetre tal dret ni a romandre passiva en el seu exercici. Aquesta irrenunciabilitat és una característica in genere del dret moral. Significa que l’ordenament jurídic prohibeix qualsevol clàusula contractual que derogui aquest dret, però com sempre amb alguna excepció. Per exemple, algú que està escrivint una novel·la o un guió de cinema i decideix que una altra persona acabi la seva obra o en poleixi alguns detalls. En aquest cas sí que es pot derogar/cedir el dret moral per via legal.

Així doncs, els supòsits sobre la destrucció d’obres d’art o la seva deformació sí que estan previstos en la llei siguin obres internacionalment reconegudes o de l’escultor del barri. Com podeu veure el món del dret és complex i bastant ampli i sembla que a vegades hi hagi qüestions que es troben en un buit legal o directament que encara no s’han regulat. A primer de carrera una de les coses que t’ensenyen és que tot allò que no està prohibit per llei està permès, però per si algun dia us havia passat pel cap copiar la idea del Sr. Mobarak (qui va cremar l’obra de Frida Kahlo) ara ja sabeu que està prohibit.

Són, com us podeu imaginar, casos extrems els que us hem posat d’exemple (Picasso, Da Vinci, Frida Kahlo) però la polèmica i la casuística entorn d’aquesta qüestió sempre hi és. Ja sabeu que val més prevenir que curar i, per tant, i per concloure l’article, si us heu fet amb un Rembrandt o un Maruja Mallo o teniu a casa un Matisse (qui no en té almenys una o dues obres mestres al menjador de casa!?), no els cremeu, altereu o destrosseu. No només perquè hi hagi multitud de lleis, normes i directrius que ho prohibeixin, que les hi ha, sinó per respecte a l’autor o autora i a la seva manera de percebre el món, i per respecte també a tota la resta de persones que estimem les seves obres.